El vincle de Miquel Villà amb la Sala Parés va ser constant i regular, especialment a partir de 1963, any en què va passar a formar part del grup de pintors habituals de la galeria, exposant de manera recorrent la seva producció. No obstant, la primera exposició de Villà a la Sala Parés se celebrà el mes de gener de 1929, quan encara vivia a París – ho va fer de 1922 fins 1930 -, i dos anys després de la individual a les Galeries Dalmau (1927). A la mostra de la galeria de Petritxol, presentà una vintena d’obres, sobretot paisatges parisencs i alguns del Masnou, a més de quatre figures. Tot i la bona acceptació per part de la crítica barcelonina, comercialment l’exposició fou un fracàs absolut. No obstant, fou clau perquè el marxant Joan Merli l’incorporés com un dels seus representats, juntament amb noms com Emili Bosch-Roger, Carme Cortés o Emili Grau Sala, entre altres. A partir d’aquest moment, l’artista s’estabilitzà econòmicament i va poder viure de la seva obra, realitzant exposicions a sales com les Galeries Laietanes (1930) i regularment a les Galeries Syra entre 1935 i 1962. Igualment, tant a través de les mostres a la Galería Estilo (1943 i 1945) i, sobretot, de les diferents col·lectives de l’Academia Breve de Crítica de Arte i el Salón de los Once a la dècada dels quaranta i cinquanta, Villà fou expositor constant a Madrid amb bona acollida i cert èxit comercial. Durant aquest període, Villà es consolidà també al mercat internacional, participant a les exposicions del Carnegie Institute (de 1935 a 1938 i de 1950 a 1951), a les Biennals Hispanoamericanes (Madrid, 1951; l’Havana, 1954; Barcelona, 1955) i a les Biennals de Venècia (1950, 1952 i 1956). La present exposició és un pas més en favor de la recuperació de la figura de Miquel Villà – redescobert per uns, desconegut per altres – , l’obra del qual, tret d’alguns museus i projectes expositius puntuals recents, no ha estat entesa i exhibida amb regularitat. El seu estil únic i inconfusible, pur i ple de màgia, sorprèn i emociona per com l’artista emprà els colors, jugà amb la geometria per definir les formes de la natura i l’arquitectura i, sobretot, manipulà la matèria per fer-nos vibrar, regalant-nos una pintura en moviment que és sempre un esclat de vida.
Sergio Fuentes Milà
Made with FlippingBook interactive PDF creator