Ricard Canals (1876-1931) i el seu temps

Noranta anys després de l’exposició homenatge que la Sala Parés va acollir en honor a Ricard Canals (1933), el pintor torna a la galeria barcelonina amb una nova mostra retrospectiva que presenta de manera concentrada gran part de la seva evolució artística, així com algunes de les seves obres mestres com Un palco en los toros (1904), Le Bar (c.1909-10) o els retrats de Benedetta Bianco (1870-1958), entre d’altres. L’exposició acull una selecció que evidencia com Canals posà el folklore espanyol al servei de l’experimentació pictòrica i uns plantejaments plàstics els quals, tot i l’aire aparentment tradicional dels temes, els formulà sempre de manera plenament moderna. Igualment, posa el focus en la faceta de Canals com a dibuixant extraordinari, sense deixar de banda l’èxit que obtingué com a retratista a Barcelona – on s’hi instal·là definitivament el 1906 després de la llarga estada a París – o la seva immersió esporàdica en el paisatge. Ricard Canals (1876-1931) i el seu temps és una exposició que reclama i explica l’obra de Canals en context, proposant vincles i comparatives amb altres artistes coetanis, amb alguns dels quals el pintor establí relacions personals i/o d’afinitat. Altres creadors com Isidre Nonell, Joaquim Sunyer, Pere Ysern Alié, Joan Cardona, Ramon Pichot o Marià Pidelasera, entre molts d’altres, es donen cita i dialoguen amb l’obra d’un dels pintors catalans de finals del segle XIX i principis del XX que assolí més èxit a mercats com els de París o Nova York.

RICARD CANALS ( 1876-1931 ) I EL SEU TEMPS

Del 16 de desembre de 2023 al 10 de febrer de 2024

Exposició homenatge a Ricard Canals. Sala Parés, 1933 . Fotografia de Francesc Serra.

1933-2023

90 anys després de l’exposició homenatge que la Sala Parés va acollir en honor a Ricard Canals ( 1876-1931 ), el pintor torna a la galeria barcelonina amb una nova mostra retrospectiva que presenta de manera concentrada gran part de la seva evolució artística, així com algunes de les seves obres mestres com Un palco en los toros ( 1904 ), Le Bar (c. 1909-10 ) o els retrats de Benedetta Bianco ( 1870-1958 ), entre d’altres. ‘Ricard Canals i el seu temps’ és una exposició que reclama i explica l’obra de Canals en context, proposant vincles i comparatives amb altres artistes coetanis, amb alguns dels quals el pintor establí relacions perso- nals i/o d’afinitat. Altres creadors com Isidre Nonell, Joaquim Sunyer, Pere Ysern Alié, Joan Cardona, Ramon Pichot o Marià Pidelaserra, entre molts d’altres, es donen cita i dialoguen amb l’obra d’un dels pintors catalans de finals del segle XIX i principis del XX que assolí més èxit a mercats com els de París o Nova York. 90 años después de la exposición homenaje que Sala Parés acogió en honor a Ricard Canals ( 1876-1931 ), el pintor regresa a la galería barcelo- nesa con una nueva muestra retrospectiva que presenta de manera concentrada gran parte de su evolución artística, así como algunas de sus obras maestras como Un palco en los toros ( 1904 ), Le Bar ( 1909-10 ) o los retratos de Benedetta Bianco ( 1870-1958 ), entre otras. ‘Ricard Canals y su tiempo’ es una exposición que reclama y explica la obra de Canals en contexto, proponiendo vínculos y comparativas con otros artistas coetáneos, con algunos de los cuales el pintor estableció relaciones personales y/o de afinidad. Otros creadores como Isidre Nonell, Joaquim Sunyer, Pere Ysern Alié, Joan Cardona, Ramon Pichot o Marià Pidelaserra, entre muchos otros, se dan cita y dialogan con la obra de uno de los pintores catalanes de finales del siglo XIX y principios del XX que logró más éxito en mercados como los de París o Nueva York.

Ricard Canals, Españolada. París, c. 1898. Pastel i carbonet sobre paper, 32 x 25 cm.

De Barcelona a la bohèmia de París: l’èxit de la ‘españolada’

Tot i estar inscrit a l’Escola de Belles Arts de Llotja i a l’acadèmia de Pere Borrell, Canals es mostrà contrari a l’ensenyament reglat i abandonà els estudis oficials per a gaudir d’un procés d’apre- nentatge lliure i autodidacte, seguint el camí d’altres col·legues com el seu amic Nonell i, prèviament, Rusiñol i Casas entre altres. A l’entorn del 1893 , Canals i altres joves creadors com Mir, Nonell, Vallmitjana, Gual o Pichot, influïts per l’impressionisme, confor- maren l’anomenada ‘Colla del Safrà’. El grup va descobrir els temes suburbials i paisatges com Sant Martí, i van fer protago- nistes de les seves obres a nens i dones marginals o pidolares. Més enllà dels nous motius, la llum, els contrasts, els colors càlids groguencs i ocres i la violència i expressivitat de les pinzellades, així com el tractament matèric, foren alguns dels trets diferen- cials de la Colla . Del Canals d’aquest moment destaquen compo- sicions com el Paisatge mallorquí de 1895 i La cria , presentada a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona ( 1896 ). Des del primer viatge que realitzà a Madrid i Sevilla l’any 1896 , Canals deixà de banda el paisatge –el qual treballà esporàdica- ment– i s’inclinà per la figura, especialitzant-se en temes de caràcter andalús com corregudes de bous o tablaos flamencs. El jove pintor posà el folklore espanyol al servei de l’experimen- tació pictòrica i uns plantejaments plàstics els quals, tot i l’aire aparentment tradicional dels temes, els formulà sempre de manera plenament moderna, assolint resultats personals al nivell d’artistes com Casas, Romero de Torres, Anglada Camara- sa o Zuloaga. Tot i els primers intents de mostrar el seu treball a Barcelona, on exposà de manera individual al Saló de La Van- guardia ( 1896 ) alguns dels dibuixos que havia realitzat a Caldes de Boí sobre la misèria amb Nonell, en col·lectives a la Sala Parés i a Els Quatre Gats ( 1897 ), Canals no obtingué gaire èxit, situació que el motivà a traslladar-se a París ( 1897 ), veritable capital mun- dial de l’art, juntament amb Nonell.

Ricard Canals, Bailaora. Pastel, carbonet i llapis sobre paper, 56,5 x 42,5 cm.

A la capital francesa participà ràpidament en mostres com l’ Ex- position National des Beaux-Arts i, juntament amb artistes com Toulouse-Lautrec o Paul Gauguin, a la XV Exposition des Peintres Impressionistes et Symbolistes de la cèlebre galeria Le Barc de Boutteville ( 1897 ), on hi tornà a presentar obra a començaments de 1898 amb Nonell. D’aquesta darrera mostra à deux de dibuixos i pastels, s’apuntava sobre ells que eren veritables impressionis- tes, a més de “dos artistes, dos catalans, quasi dos germans” per les afinitats entre les obres d’ambdós. Les ‘españoladas’ de Canals esdevingueren la seva firma, unes composicions en què desta- quen les games cromàtiques potents basades en blaus purs, rosats, vermells sang, verds àcids i grocs lluents, sobre les quals un gruixut i espontani traç de carbonet delimita els personatges. Canals no cerca copsar la bellesa de les ballarines, ans el contrari, empra la lletjor com a element expressiu i tret propi dels models reals. El resultat positiu tant comercial com de crítica va fer que Paul Durand-Ruel ( 1831-1922 ), marxant dels impressionistes, es fixés en Canals i el convertís en un dels seus artistes a representar a partir de 1899 . Tot i continuar amb temes similars, la influència directa dels impressionistes francesos, principalment de Renoir i de Degas, explica l’evolució plàstica de Canals, qui optà per composicions més ordenades i menys estridents cromàticament. En aquest sentit, el costumisme va abandonant la lletjor com a tret expres- siu i el traç negre, espontani i vigorós del carbonet va desaparei- xent progressivament per fer protagonista al color i crear obres més amables.

Ricard Canals, Espectadors. Llapis sobre paper, 12,5 x 18 cm.

Ricard Canals, Cabaret. Aquarel·la i carbonet sobre paper, 12,5 x 17,5 cm.

Ricard Canals, Manola. Tinta i llapis de color sobre paper, 21 x 13,5 cm.

Ricard Canals, Parella. Carbonet i llapis de color sobre paper, 17,5 x 11 cm.

Benedetta-Canals & Fernande-Picasso

De tots els artistes relacionats amb Canals a París, un dels més destacats fou Pablo Picasso. Tot i que ja es coneixien de Barcelona, va ser quan aquest es traslladà permanentment a França el 1904 que intensificaren la seva amistat. Picasso s’instal·là al Bateau- Lavoir, i entrà al cercle de Sunyer i Canals. Aquest ensenyà la tèc- nica de l’aiguafort i també inculcà la passió per la fotografia al pintor malagueny. A més, Benedetta Bianco, parella de Canals, futura esposa ( 1906 ), i qui havia estat model de Renoir, Degas i de l’escultor Bartholomé, li presentà a Fernande Olivier ( 1881-1966 ), qui havia estat amant de Sunyer i, des d’aleshores, esdevingué companya de Picasso. Un bon testimoni de la relació entre les dues parelles és Un palco en los toros , quadre de gran format que és una de les obres mestres de Canals. L’enorme tela fou un encàrrec del banquer i empresari català Ivo Bosch ( 1852-1915 ) qui vivia a París i era admirador del pintor. L’obra representa una lògia on es disposen sobre la barana nou figures a l’espanyola, amb vestits de majas , ventalls i ‘teja y mantilla’. La presència de Benedetta i Fernande com a models atrau tota l’atenció: conversen i provoquen l’espectador. Tot el procés creatiu, esbossos, indumentàries i sessions inspiraren a Picasso en els seus famosos retrats La senyora Canals ( 1905 . Museu Picasso de Barcelona) i Fernande à la mantille noire (c. 1905 ; Guggenheim de Nova York). La referència a Goya és evi- dent, tant pel tema com per la factura i pinzellada lliure, a més de la composició, la qual deriva de Majas al balcón (c. 1808-1812 ). L’obra va ser exposada a la mostra de pintors espanyols a la galeria Durand-Ruel l’estiu de 1904 i al Salon de París de 1905 .

Ricard Canals, Jeune femme assisse (Benedetta Bianco). Oli sobre tela, 146,5 x 97,5 cm.

Ricard Canals, Benedetta Bianco , París, c. 1904 . Oli sobre tela, 73 x 60 cm.

Ricard Canals, Esbós per a ‘Un palco en los toros’. París, 1904 . Pastel, carbonet, gouache i llapis sobre cartró, 41 x 54 cm.

Joaquim Sunyer, Danseuse . París, 1900 . Pastel sobre paper, 47 x 35 cm.

Ricard Canals, Benedetta Bianco. París, c. 1901 . Oli sobre tela, 53,5 x 44 cm.

Ricard Canals, Paisatge andalús , 1912 . Oli sobre tàblex, 20 x 25 cm.

Ricard Canals Paisatge. Sevilla .

Aquarel·la, gouache i carbonet sobre paper, 10 x 15 cm.

Canals artista d’èxit internacional

El viatge en la producció artística de Canals té una importància cabdal. Entès com a experiència inspiradora, és clau per a com- prendre l’obra del pintor i la seva evolució. Li serví per a assimilar i perfeccionar motius habituals, així com per a crear nous temes. De l’inici de l’etapa parisenca destaca el viatge a Toledo i Sevilla entre 1898 i 1899 , on s’inspirà per a pintar un tema que serà recor- rent, les cigarreres, imbuït d’una mirada francesa a l’entorn de l’exotisme i el tòpic espanyol, així com de l’esperit romàntic de la Carmen de Prosper de Mérimée. Una d’aquestes primeres obres la presentà al Salon de la Société Nationale des Beaux-Arts de París ( 1899 ). Entre 1900 i 1905 , Durand-Ruel finançà nous viatges per Madrid, Toledo i Andalusia a Canals per tal que pogués copsar amb veracitat el folklore a les seves composicions, així com pintar noves ‘españoladas’ in situ , les quals conformarien les se- güents exposicions organitzades pel marxant tant a París durant la primera dècada del segle XX com a Nova York. La pintura de Canals fou celebrada als Estats Units a través de les mostres de Durand-Ruel ( 1902, 1919 i 1923 ), i la crítica especialit- zada la comparà amb la de Monet, Degas i Renoir, tot i remarcant la línia personal de l’artista català. Igualment, va ser presentada en diversos moments a altres capitals europees com: Berlin ( 1903 ), exhibí Cigarreras a la Sezession ; Madrid ( 1910 i 1922 ), a les exposi- cions nacionals; Lisboa ( 1921 ), a l’ Exposição d’Arte Catalã ; i Ams- terdam (1922). Volem destacar la presentació de Gitane i Le Bar a l’ Exposition Universelle de Bruxelles de 1910 . La primera va pas- sar a formar part del Museu de Belles Arts de Gant i li serví per aconseguir una medalla de plata. D’altra banda, Le Bar és una de les obres mestres de Canals. L’obra forma part de la present expo- sició, juntament amb algun esbós preparatori realitzat a un bar de Marsella. Destaca el ritme i el tractament valent del color que fa que tots els elements estiguin banyats per uns matisos i variacions delicioses en blau que constitueixen l’atmosfera de bar portuari.

Ricard Canals, Le Bar , 1909-1910 . Oli sobre tela, 101 x 107 cm.

Ricard Canals Esbós per a ‘Le Bar’. Marsella, 1909 . Carbonet sobre paper 45 x 60 cm.

El retorn a Barcelona

Ricard Canals Pomer . Piera, 1922 .

Oli sobre tela, 54 x 65,5 cm.

Canals i Benedetta s’instal·laren definitivament a Barcelona l’any 1906. Tot i continuar produïnt ‘españoladas’ per Durand-Ruel i el mercat internacional, la temàtica castissa disminueix i la seva obra esdevé molt més continguda, també en color. El pintor va fer un gir a un cert classicisme, amb una inclinació noucentista que es pot veure en la seva darrera etapa tant en la important produc- ció com a retratista com en els paisatges de finals dels anys deu i durant els vint que el pintor realitzà a Piera, els quals semblen influïts per l’obra de Cézanne. Les exposicions realitzades a través de Les Arts i els Artistes , les col·lectives de la Sala Parés, els certàmens oficials o les individuals al Faianç Català realçaren el prestigi del pintor a Barcelona. Aquesta consolidació es materi- alitzà també en encàrrecs institucionals com el retrat d’Alfons XIII o els plafons de l’ajuntament de Barcelona. A més, gràcies al col·leccionista Plandiura, Canals rebé encàrrecs en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona ( 1929 ): els diorames de Carlos V en Yuste i de Pedro I el Cruel , o els cartells de la secció artística nacional “El Arte en España”.

Edició Establiments Maragall, S.A.

Comissariat i textos Sergio Fuentes Milà

Revisió Noelia Silvestre

Disseny i maquetació Mariona Garcia

Fotografies ArtWorkPhoto.eu Sala Parés

Impressió Gràfiques Ortells, SL

ISBN: 978-84-09-56634-1 DL B 21193-2023

Petritxol, 5 08002 Barcelona

Telf. (+34) 93 318 70 20 info@salapares.com www.salapares.com

Page 1 Page 2 Page 3 Page 4 Page 5 Page 6 Page 7 Page 8 Page 9 Page 10 Page 11 Page 12 Page 13 Page 14 Page 15 Page 16 Page 17 Page 18 Page 19 Page 20 Page 21 Page 22 Page 23 Page 24

Made with FlippingBook interactive PDF creator