Benedetta-Canals & Fernande-Picasso
De tots els artistes relacionats amb Canals a París, un dels més destacats fou Pablo Picasso. Tot i que ja es coneixien de Barcelona, va ser quan aquest es traslladà permanentment a França el 1904 que intensificaren la seva amistat. Picasso s’instal·là al Bateau- Lavoir, i entrà al cercle de Sunyer i Canals. Aquest ensenyà la tèc- nica de l’aiguafort i també inculcà la passió per la fotografia al pintor malagueny. A més, Benedetta Bianco, parella de Canals, futura esposa ( 1906 ), i qui havia estat model de Renoir, Degas i de l’escultor Bartholomé, li presentà a Fernande Olivier ( 1881-1966 ), qui havia estat amant de Sunyer i, des d’aleshores, esdevingué companya de Picasso. Un bon testimoni de la relació entre les dues parelles és Un palco en los toros , quadre de gran format que és una de les obres mestres de Canals. L’enorme tela fou un encàrrec del banquer i empresari català Ivo Bosch ( 1852-1915 ) qui vivia a París i era admirador del pintor. L’obra representa una lògia on es disposen sobre la barana nou figures a l’espanyola, amb vestits de majas , ventalls i ‘teja y mantilla’. La presència de Benedetta i Fernande com a models atrau tota l’atenció: conversen i provoquen l’espectador. Tot el procés creatiu, esbossos, indumentàries i sessions inspiraren a Picasso en els seus famosos retrats La senyora Canals ( 1905 . Museu Picasso de Barcelona) i Fernande à la mantille noire (c. 1905 ; Guggenheim de Nova York). La referència a Goya és evi- dent, tant pel tema com per la factura i pinzellada lliure, a més de la composició, la qual deriva de Majas al balcón (c. 1808-1812 ). L’obra va ser exposada a la mostra de pintors espanyols a la galeria Durand-Ruel l’estiu de 1904 i al Salon de París de 1905 .
Made with FlippingBook interactive PDF creator