Ricard Canals (1876-1931) i el seu temps

El retorn a Barcelona

Ricard Canals Pomer . Piera, 1922 .

Oli sobre tela, 54 x 65,5 cm.

Canals i Benedetta s’instal·laren definitivament a Barcelona l’any 1906. Tot i continuar produïnt ‘españoladas’ per Durand-Ruel i el mercat internacional, la temàtica castissa disminueix i la seva obra esdevé molt més continguda, també en color. El pintor va fer un gir a un cert classicisme, amb una inclinació noucentista que es pot veure en la seva darrera etapa tant en la important produc- ció com a retratista com en els paisatges de finals dels anys deu i durant els vint que el pintor realitzà a Piera, els quals semblen influïts per l’obra de Cézanne. Les exposicions realitzades a través de Les Arts i els Artistes , les col·lectives de la Sala Parés, els certàmens oficials o les individuals al Faianç Català realçaren el prestigi del pintor a Barcelona. Aquesta consolidació es materi- alitzà també en encàrrecs institucionals com el retrat d’Alfons XIII o els plafons de l’ajuntament de Barcelona. A més, gràcies al col·leccionista Plandiura, Canals rebé encàrrecs en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona ( 1929 ): els diorames de Carlos V en Yuste i de Pedro I el Cruel , o els cartells de la secció artística nacional “El Arte en España”.

Made with FlippingBook interactive PDF creator