A la capital francesa participà ràpidament en mostres com l’ Ex- position National des Beaux-Arts i, juntament amb artistes com Toulouse-Lautrec o Paul Gauguin, a la XV Exposition des Peintres Impressionistes et Symbolistes de la cèlebre galeria Le Barc de Boutteville ( 1897 ), on hi tornà a presentar obra a començaments de 1898 amb Nonell. D’aquesta darrera mostra à deux de dibuixos i pastels, s’apuntava sobre ells que eren veritables impressionis- tes, a més de “dos artistes, dos catalans, quasi dos germans” per les afinitats entre les obres d’ambdós. Les ‘españoladas’ de Canals esdevingueren la seva firma, unes composicions en què desta- quen les games cromàtiques potents basades en blaus purs, rosats, vermells sang, verds àcids i grocs lluents, sobre les quals un gruixut i espontani traç de carbonet delimita els personatges. Canals no cerca copsar la bellesa de les ballarines, ans el contrari, empra la lletjor com a element expressiu i tret propi dels models reals. El resultat positiu tant comercial com de crítica va fer que Paul Durand-Ruel ( 1831-1922 ), marxant dels impressionistes, es fixés en Canals i el convertís en un dels seus artistes a representar a partir de 1899 . Tot i continuar amb temes similars, la influència directa dels impressionistes francesos, principalment de Renoir i de Degas, explica l’evolució plàstica de Canals, qui optà per composicions més ordenades i menys estridents cromàticament. En aquest sentit, el costumisme va abandonant la lletjor com a tret expres- siu i el traç negre, espontani i vigorós del carbonet va desaparei- xent progressivament per fer protagonista al color i crear obres més amables.
Made with FlippingBook interactive PDF creator