Foment de les Arts i del Disseny’s door
architecture | entrances by josep munoz
barcelona signs passage attention urban details
In the Plaça dels Àngels, the doorway of the Foment de les Arts i del Disseny was jockeying for position by means of a large sign above the small entrance, drawing on Venturi’s I am a monument philosophy. Nonetheless, the door to the chapel of Convent del Àngels continued to steal the show. The new proposal situates itself, observes its surroundings and integrates; it is a mechanism for standing out, consolidating the urban landscape and revaluing each line of sight. In this way, the door turns from the perpendicular that was its original position to stand parallel to the façade of the Convent dels Àngels in relation to the street. This shift gives the door a higher profile presence in the eyes of the city, at the same time creating more direct line of sight between the interior and the outside. Simultaneously, the door increases in height, establishing a direct relation with the compositional order of the door to the chapel. In this way, the Plaça dels Àngels recognises the presence of both doorways. The raw material used to make the door is black steel, simply treated with industrial varnish to protect and enhance it. On the inside, the threshold is intensified in lead paint – a metaphor of protection and continuous transition. The door and sign frames are made of sandblasted stainless steel to establish an abstract interplay of space and time. v
This project has received two recent awards: Young Architects Association from Catalan Architectural College - AJAC VI Award and an Urban Landscape Award from La Vanguardia
above: competing doorways: on the left FAD, on the right Capella, a convent chapel used as the Museum of Contemporary Art of Barcelona’s exhibition area right: new FAD door revolving away from the building face to more fully engage with the adjacent Carrer dels Àngels street axis opposite: the FAD presents its information in a coherent assemblage to the outside, and pulls throught to the inside with a passage of orange painted steel Simultàniament, l’alçada de la porta creix i s’estableix una relació directa amb l’ordre compositiu de la porta de la capella. D’aquesta manera, la plaça dels Àngels queda presidida per ambdues portes. La matèria prima per a la constitució de la porta és l’acer negre i, com a tal, es conserva intacte exteriorment, mitjançant vernís industrial que el protegeix i l’embelleix. Interiorment es conceptualitza la volumetria de pas, en taronja, com a metàfora de protecció del trànsit continu. Els marcs, per contra, són d’acer inoxidable sorrejat i es relacionen els uns amb els altres mitjançant un joc abstracte en l’espai i el temps. A la plaça dels Àngels, la porta del FAD lluitava per aconseguir posicionar-se mitjançant un cartell de grans dimensions sobre el petit accés, proper a la filosofia venturiana del I am a monument. Malgrat tot, la porta d’accés a la capella del Convent dels Àngels prenia tot el protagonisme. La nova proposta se situa, observa l’entorn i s’hi integra; i aquesta integració és un mecanisme per singularitzar-se, consolidant el paisatge urbà i revalorant-ne cadascuna de les visuals. Així, la porta gira en relació a la perpendicular sobre la qual es recolza, i se situa paral.lelament a la façana del Convent dels Àngels respecte del carrer dels Àngels mateix. La porta, gràcies al gir, aconsegueix una presencia més gran davant del ciutadà i, a la vegada, les visuals de l’interior cap a l’exterior es multipliquen.
14
On Site review 23 Small Things
Made with FlippingBook interactive PDF creator