Memòria d'Explotació 2018 · Aigües de Barcelona

MEMÒRIA D’EXPLOTACIÓ 2018

Memòria d’explotació 2018

Índex

05 06

Introducció

Abastament d’aigua potable Recursos Instal·lacions i xarxa Producció d’aigua Aigua lliurada al sistema d’abastament Eficiència hidràulica de la xarxa de distribució Eficiència energètica del transport d’aigua

08 10 12 16

17

18

19 22

Manteniment d’infraestructures Gestió i control de la qualitat de les aigües de consum Indicadors de l’Acord Marc sobre l’explotació de l’abastament Actuacions de millora Clients Volum facturat Evolució del consum domèstic mitjà Nombre de subministraments Nombre d’aforaments Facturació Mesures socials Incompliments de la carta de compromisos amb el client Enquestes de satisfacció Fraus Indicadors de l’Acord Marc sobre l’atenció al client Gestions realitzades en l’atenció al client

28

29

32

34 35 36 37 38 38 42

43

44 44 45

2

46

Sanejament Instal·lacions Aigua tractada

48 52 55 57 58 60 62 64 67 68

Qualitat de l’aigua d’entrada Qualitat de les aigües de bany Qualitat dels fangs de depuració Col·lectors metropolitans Consum i generació d’energia Producció i disposició de residus Indicadors d’explotació Actuacions de reposició i millora

74 78

Clavegueram

Recursos hídrics alternatius Aigua regenerada Aigua freàtica

80 83

88 84

Seguretat i salut laboral

Sistemes de gestió

3

4

Aquesta memòria d’explotació recull les actuacions, els indicadors i les variables més representatius relacionats amb l’explotació del servei públic del cicle integral de l’aigua que gestiona Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA (d’ara endavant, Aigües de Barcelona). La memòria s’ha organitzat en els capítols següents: abastament d’aigua potable, clients, sanejament, clavegueram, recursos hídrics alternatius, seguretat i salut laboral i, per últim, sistemes de gestió. Tant al capítol d’abastament d’aigua potable com al de sanejament, es presenta d’entrada un resum de les instal·lacions que integren cada sistema abans d’entrar en el detall de l’explotació. La major part de les variables de l’exercici es comparen amb el valor de l’any anterior, i es justifiquen els motius de la diferència si aquesta ha estat significativa.

5

ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE

Recursos

Els recursos d’aigües superfi- cials utilitzats per a l’abastament s’obtenen de la conca del riu Llo- bregat, a partir dels embassaments de la Baells, Sant Ponç i la Llosa del Cavall, així com de la conca del riu Ter a partir dels embassaments de Sau i de Susqueda. Els recursos d’aigua subterrà- nia provenen fonamentalment de l’aqüífer de la Vall Baixa i Delta del Llobregat, però també s’aprofiten els recursos de l’aqüífer del Besòs, recuperats per a l’abastament mit- jançant l’aplicació de tecnologies avançades de tractament. Per últim, també es disposa dels recursos d’ai- gües d’origen marí, que provenen del tractament de dessalinització de la ITAM del Llobregat ubicada

El nivell piezomètric de l’aqüífer de la Vall Baixa i Delta del Llobregat s’ha mantingut alt i dins de la zona d’explotació prevista segons els nivells de reserves embassades. L’augment del nivell piezomètric al final de l’exercici és conseqüència de les contínues precipitacions, que incrementen els valors de re- càrrega natural de l’aqüífer.

al marge esquerre de la desembo- cadura del riu Llobregat, al municipi del Prat de Llobregat. L’any 2018 ha estat càlid i ex- traordinàriament plujós a Catalu- nya. La precipitació acumulada a la conca regulada del sistema Ter-Llobregat s’ha situat en un per- centil aproximat del 150% respecte de la mitjana climàtica. La conse- qüència d’aquest elevat nivell plu- viomètric ha permès recuperar el nivell dels embassaments, passant d’un mínim al mes de gener del 46,14% a la màxima reserva al mes d’octubre del 97,25%. El volum em- bassat al tancament de 2018 ha es- tat de 549,60 hm 3 , que representa el 89,79% de la capacitat màxima del sistema Ter-Llobregat.

L’any 2018 ha estat càlid i

extraordinàriament plujós a Catalunya.

8

EVOLUCIÓ MENSUAL DELS EMBASSAMENTS

Conca Llobregat Conca Ter Suma Ter-Llobregat

Màxim Llobregat

Prealerta Ter-Llobregat

Màxim Ter Màxim Ter-Llobregat

700

600

500

400

300

200

100

0

EVOLUCIÓ NIVELL DE L’AQÜÍFER DEL RIU LLOBREGAT A SANT JOAN DESPÍ

Nivell piezomètric Sondeig G

0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5

-3,5 -3,0 -2,5 -2,0 -1,5 -1,0 -0,5

9

Instal·lacions i xarxa

6 estacions de tractament d’aigua potable: ETAP de Sant Joan Despí ETAP de Les Estrelles (2)

Per tal de garantir l’abastament d’aigua potable, Aigües de Barcelona explota diferents instal·lacions, tant de producció (potabilització) com de distribució d’aigua.

Aquestes instal·lacions són:

ETAP del Papiol ETAP del Besòs ETAP de la Llagosta

L’ ETAP de Sant Joan Despí realitza el tractament conjunt de recursos d’aigua superficials del riu Llobregat i subterranis de l’aqüífer de la Vall Baixa i Delta, captats als Pous Corne- llà, amb un cabal conjunt de concessió de 6,3 m 3 /s. Aquesta instal·lació, posada en servei el 1955, constitueix la font més rellevant d’aportació de recursos d’origen Llobregat. Les principals captacions d’aigua subterrània que ex- treuen cabals de l’aqüífer de la Vall Baixa i Delta del riu Llo- bregat són els Pous Cornellà . Es tracta de pous verticals on, normalment, l’aigua es troba a pocs metres sota el nivell del mar. L’aigua s’eleva des dels pous per incorporar-la a l’etapa de posttractament de l’ETAP Sant Joan Despí, on es barreja amb l’aigua captada superficial ja pretractada. A més, alguns d’aquests pous estan preparats per recarregar artificialment l’aqüífer amb els excedents d’aigua de bona qualitat proce- dent de l’ETAP de Sant Joan Despí, amb una capacitat màxi- ma de recàrrega de 850 l/s. Els pous de Sant Feliu de Llobregat aporten des de 2008 cabals a les dues ETAP de Les Estrelles , de 500 l/s cadas- cuna. Els processos de tractament que configuren les plantes són torres de stripping , correcció de pH i desinfecció final.

68 centrals de bombament

67 pous de captació 73 dipòsits 4.661 km de xarxa dividits en:

143 pisos de pressió

301 sectors de distribució

L’àmbit d’abastament és ampli i amb una orografia irregular, ja que es distribueix aigua des del nivell del mar fins a la cota 541 metres sobre el nivell del mar.

10

La resta de pous situats al Llo- bregat són als municipis de Castell- defels, Sitges, Gavà, Sant Climent de Llobregat, Torrelles, el Papiol, Pallejà i Castellbisbal. L’ ETAP del Papiol aplica un trac- tament de stripping i de correcció del pH als recursos captats al Pou El Papiol II, situat al marge dret de la ri- era de Batsachs. El cabal de disseny de la instal·lació és de 20 l/s. Actu- alment la instal·lació està aturada, ja que el tractament no és suficient per a la qualitat de l’aigua crua. Respecte a les captacions d’ai- gües subterrànies de l’aqüífer del riu Besòs, hi ha l’ ETAP del Besòs , que té una línia de tractament per nano- filtració i tres línies de tractament per osmosi inversa, amb un cabal d’aportació conjunt de 370 l/s. L’ ETAP de la Llagosta , amb un cabal de disseny de 140 l/s, tracta els cabals de l’aqüífer de la cubeta de la Llagosta mitjançant l’aplicació d’una etapa de filtració per osmosi inversa combinada amb una eta-

pa de stripping . Aquesta ETAP es considera una instal·lació de con- tingència per a situacions d’escas- setat de recursos. L’àmbit d’abastament és ampli i amb una orografia irregular, ja que es distribueix aigua des del nivell del mar fins a la cota 541 metres sobre el nivell del mar. Per garan- tir unes condicions homogènies de pressió, el sistema d’abastament s’estructura en xarxes parcials, re- gulades per dipòsits o vàlvules que fixen el nivell piezomètric de l’aigua. En conjunt, el sistema d’abasta- ment està dividit en 143 subsiste- mes, altrament anomenats pisos de pressió. En total, la xarxa està formada per 4.661 km de canonades , de diàme- tres entre 20 i 2.000mm, i té una anti- guitat mitjana de 31,16 anys. La xarxa es divideix funcionalment en xarxa de transport i xarxa de distribució. La xarxa de transport té un longitud de 525 km i està formada per 73 dipòsits , amb una

capacitat total d’emmagatzematge de 281.266 m 3 . A més, per a la capacitat de regulació del sistema d’abastament, també cal considerar els dipòsits gestionats per ATLL, els de Trinitat a Barcelona, el de la Fontsanta a Sant Joan Despí, el de Can Pocoll a Pallejà, el deMontcada a Montcada i Reixac i el de Montgat a Montgat amb una capacitat conjunta de 201.295m 3 . El transport de l’aigua cap als diferents dipòsits es realitza mitjançant 68 centrals de bombament . La xarxa de distribució té una estructura mallada, amb un longi- tud de 4.136 km de canonades. La supervisió, enfocada a la gestió ac- tiva de fuites, es realitza mitjançant unitats que s’anomenen sectors i el control continu de pressions i cabals a determinats punts de la malla. En total hi ha 301 sectors . Val a dir, però, que aquest valor és variable, segons les circumstàncies d’explotació i de manteniment que calgui atendre en cada moment.

11

Producció d’aigua

S’ha produït un total de 113,96 hm 3 d’aigua, un 28,81 % dels quals s’han tractat mitjançant el procés avançat per membranes a les ETAP de Sant Joan Despí i el Besòs.

Durant l’any 2018, entre les diferents instal·lacions de potabilització gestionades per Aigües de Barcelona, s’ha produït un total de 113,96 hm 3 d’aigua, un 28,81% dels quals s’han tractat mitjançant el procés avançat per membranes a les ETAP de Sant Joan Despí i el Besòs. En relació amb l’explotació de l’ETAP de Sant Joan Despí, cal destacar l’ús intensiu que s’ha fet de la captació d’aigua superficial del riu Llobregat, per tal d’aprofitar al màxim els recursos locals disponibles, tal com es va fer l’any anterior. A causa de problemes amb la qualitat de l’aigua superficial del Llobregat, s’ha hagut d’incrementar la captació subterrània de les ETAP de Sant Joan Despí i el Besòs.

A continuació s’aporten les dades dels volums captats i produïts:

Producció d’aigua (hm 3 )

2017

2018

Variació

Volum captat superficial

106,98

92,07

–13,9%

Volum captat subterrani

20,62

31,07

50,7%

Volum captat total

127,60

123,14

-3,5%

Volum produït superficial

98,18

85,20

–13,2%

Volum produït subterrani

19,28

28,76

49,2%

Volum produït total

117,46

113,96

-3,0%

El desglossament del volum produït per instal·lació és el següent:

Producció d’aigua (hm 3 )

2017

2018

Variació

ETAP SJD superficial

98,18

85,20

–13,2%

ETAP SJD subterrani

12,05

22,06

83,1%

ETAP Les Estrelles

7,13

4,84

–32,2%

ETAP Besòs

0,09

1,86

1891,8%

Altres pous

0,00

0,00

0,0%

Volum produït total

117,45

113,96

–3,0%

Volum de recàrrega (hm 3 )

2017

2018

Volum de recàrrega en profunditat

0,00

0,00

12

Energia consumida i produïda

El consum energètic global del procés de producció és inferior al de l’any anterior, principalment a causa del decrement del 3% del volum produït. En aquest sentit, cal destacar que s’ha posat en servei continuat l’ETAP del Besòs amb el tractament per osmosi inversa de l’aigua de l’aqüífer del Besòs. Tot i així, la contenció del consum d’energia ha estat possible gràcies a l’op- timització del procés de tractament avançat de l’ETAP de Sant Joan Despí. El consum de gas natural correspon a l’etapa d’assecatge tèrmic i ato- mització de la línia de tractament de fangs de l’ETAP de Sant Joan Despí. En coherència amb el decrement del cabal superficial tractat a l’ETAP durant el 2018, el consum de gas natural, necessari per al procés de tractament de fangs, també ha evolucionat a la baixa. Pel que fa a l’energia produïda a la planta fotovoltaica de l’ETAP de Sant Joan Despí, durant el 2018 aquesta ha estat superior a l’any anterior, com a resultat de dues actuacions de manteniment que es van fer durant el 2017 i que van interferir en el lliurament efectiu de la generació a la xarxa elèctrica. A continuació es poden veure les dades d’energia consumida en els pro- cessos de producció, així com de l’energia produïda a la planta fotovoltaica:

Energia consumida i/o produïda (kWh)

2017

2018

Variació

Energia elèctrica consumida en el tractament

28.146.241

26.596.100

-5,5%

Energia consumida en la captació

12.199.946

11.467.773

-6,0%

40.346.187

Total energia elèctrica consumida

38.063.873

–5,7%

Gas natural consumit

13.066.884

10.728.517

–17,9%

Energia produïda en la planta fotovoltaica

156.946

174.144

11,0%

El desglossament de l’energia consumida per instal·lació és el següent:

Energia consumida i/o produïda (kWh)

2017

2018

Variació

ETAP SJD

35.898.849

32.441.610

-9,6%

ETAP Besòs

333.598

2.705.937

711,1%

4.106.410

Les Estrelles

2.905.601

-29,2%

Altres Pous

7.330

10.725

46,3%

Total energia elèctrica consumida

40.346.187

38.063.873

-5,7%

13

Consum de productes químics

La taula següent recull el consum de productes aplicats al tractament de l’ETAP de Sant Joan Despí, agrupats segons si l’ús correspon al tractament convencional, al tractament avançat o a la línia de fangs.

Productes químics ETAP SJD (kg)

2017

2018

Diòxid de clor

165.360 122.754

Oxidació

Ozó

154.982 146.493

Sulfat d’alumini

-

-

Coagulació / Floculació

PAC

2.474.011 2.627.849

Línia convencional

CO

2.989.697 1.931.173

2

Adsorció

Carbó actiu

-

43.000

Clor (desinfecció inicial)

84.580 76.019

Desinfecció

Clor (desinfecció final)

185.420 176.981

Altres processos o productes

143.929 123.861

Bisulfit sòdic

26.864

16.666

Pretractament

Dispersant

109.776 98.694

Hidròxid sòdic

1.339.790 1.108.052

Clorur fèrric

38.704

43.540

Línia de tecnologies avançades

Posttractament

Àcid sulfúric

453.190

-

831.008 1.080.345

CO

2

Calcita

3.508.720 2.850.370

Altres processos o productes

177.054 160.645

Defloculant

649.194 570.978

Línia de fangs

Polielectròlit aniònic

7.025

4.325

14

Pel que fa al consum de reactius químics utilitzats a l’ETAP Besòs:

Productes químics ETAP Besòs (kg)

2017

2018

Pretractament

Dispersant

648

9.713

Diòxid de carboni

17.796

97.782

Línia de tecnologies avançades

Posttractament

Hidròxid càlcic

8.558 107.980

Desinfecció final

Hipoclorit sòdic

1.026 25.827

Pel que fa al consum de productes químics de les ETAP de Les Estrelles, com que el tracta- ment es basa en unes torres de stripping , única- ment s’hi utilitza CO2 i hipoclorit sòdic.

Productes químics ETAP Les Estrelles (kg)

2017

2018

Posttractament

Diòxid de carboni

119.959 161.032

Línia de tecnologies avançades

Desinfecció final

Hipoclorit sòdic

91.713

62.341

Tractaments de fangs

En el tractament de fangs de l’ETAP SJD s’ha aconseguit assecar tèrmicament i atomitzar el 100,00% dels fangs generats. La destinació principal ha estat la valorització per a la fabricació de ciment.

Tractament de fangs

2017

2018

Volum de fangs generats (m 3 )

5.245.166 3.353.431

Fangs deshidratats per atomitzar (t)

9.044

7.407

Fangs atomitzats (t)

3.332

3.018

Destí dels fangs atomitzats (tones mètriques)

2017

2018

Abocador

34,8

72

Regeneració de pedreres

0

0

Cimentera

3.287

2.946

15

Aigua lliurada al sistema d’abastament

L’aigua aportada al sistema d’abastament prové tant d’instal·lacions de producció pròpies com de compra de cabals a tercers. A continuació es detalla la distribució de volums aportats a la xarxa d’abastament:

2017

2018

Origen

Volum (hm 3 )

Proporció Volum (hm 3 )

Proporció

Variació

Producció pròpia

117,45

60,1%

113,96

59,0%

–3,0%

Superficial

98,18

50,2%

85,20

44,1%

–13,2%

Subterrània

19,28

9,9%

28,76

14,9%

49,2%

Compra d’aigua

78,08

39,9%

79,05

41,0%

1,2%

Total aigua lliurada

195,53

100,0%

193,01

100,0

–1,3%

El tancament de l’exercici posa de manifest un lleuger descens de la demanda

16

Eficiència hidràulica de la xarxa de distribució

El valor de l’eficiència hidràulica de la

L’any 2018, el valor de l’eficiència hidràulica de la xarxa ha estat del 85,04%, un 0,2% més que l’any 2017. La millora de l’eficiència és el resul- tat d’un programa anual específic que comprèn diferents línies d’actuació, com ara el diagnòstic precoç de fuites mitjançant la informació que pro- veeix la sectorització o l’aplicació de models de priorització d’actuacions de renovació de xarxa i elements de mesura del consum entre d’altres. El valor d’eficiència hidràulic caracteritza com a molt satisfactori el funciona- ment de la xarxa d’abastament, més encara si tenim en compte el nivell de pressió, que permet donar compliment a la garantia d’abastament directe d’edificacions de fins a 8 plantes (PB+7).

xarxa ha estat del 85,04 %, un 0,2% més que l’any 2017.

Indicador

2017

2018

Variació

Volum d’aigua lliurat a la xarxa (hm 3 )

195,5

193,0

–1,3%

Volum d’aigua enregistrada (hm 3 )

165,9

164,2*

–1,0%

Eficiència hidràulica

84,86%

85,04%*

0,2%

Aigua no enregistrada (hm 3 )

29,6

28,8

–2,8%

* Darrer valor consolidat: interanual de setembre de 2018.

17

Eficiència energètica del transport d’aigua

L’any 2012, Aigües de Barcelona va implantar un sistema de gestió de l’eficiència energètica, d’acord amb la norma ISO 50001, que per- met desenvolupar una metodolo- gia de millora contínua pel que fa al desenvolupament energètic de les activitats d’abastament i, espe- cialment, l’activitat de transport de cabals, que és la més intensiva en el consum d’energia elèctrica.

disminueix el consum energètic (kWh/any) associat al procés de transport, ja que es redueix el dife- rencial entre la cota d’aportació de cabals i la cota on s’ha de satisfer la demanda. En aquest sentit, el sis- tema d’explotació utilitza models per a l’optimització dels processos de transport segons la disponibili- tat de recursos d’aigua que abas- teixen el sistema i la demanda que cal satisfer.

El consum d’energia (kWh/any) del transport d’aigua a Barcelona i l’àrea metropolitana no només està condicionat pel rendiment dels grups d’impulsió d’aigua, sinó directament també per l’origen dels recursos utilitzats per a l’abas- tament, ja que cadascun s’introdu- eix al sistema a una cota diferent. Dit d’una altra manera, a mesura que s’incrementa l’aportació de cabals d’aigua a alçades elevades,

El sistema d’explotació utilitza models per

a l’optimització dels processos de transport.

La taula següent recull les magnituds del desenvolupament energètic de la funció de transport:

Indicador

2017

2018

Variació

Consum energètic a la xarxa de transport (kWh)

54.833.322 52.163.273

-4,9%

18

Manteniment d’infraestructures

Pel que fa al manteniment de les infraestruc- tures, distingim entre manteniment preventiu, manteniment predictiu i manteniment correctiu.

Manteniment preventiu La gestió del manteniment preventiu es rea- litza mitjançant un sistema assistit per ordinador (GMAO) suportat per la plataforma SAP R3, en el qual s’han definit uns plans de manteniment pre- ventiu específics per a les instal·lacions i equipa- ments que configuren el sistema d’abastament. Els plans de manteniment estan diferenci- ats segons el tipus d’equipament o instal·lació, la naturalesa de les activitats i els executors de les accions que cal realitzar (equips electromecà- nics, instal·lacions d’alta tensió i baixa tensió, ins- trumentació, vàlvules, bombes dosificadores de reactius, dipòsits, hidrants, aparells a pressió, etc.). En el decurs de l’any 2018 s’ha completat el 97% de les activitats previstes als plans de man- teniment. Dins de la línia de millora operacional con- tinuada i buscant la gestió òptima dels actius, l’any 2018 s’han iniciat el desenvolupament d’un sistema de mobilitat integrat amb el SAP per a la gestió d’ordres de treball i la recollida d’infor- mació de camp dels manteniment preventius. Aquest projecte, que ha comportat la definició de requeriments i el desenvolupament de l’eina, es troba actualment en fase pilot a les centrals, els pous i els dipòsits. Un cop finalitzat, s’implan- tarà esglaonadament a totes les gammes de manteniment preventiu. D’altra banda, s’està desenvolupant un siste- ma d’anàlisi de les actuacions de manteniment correctiu, que en el futur permetrà millorar l’anà- lisi de les activitats i optimitzar els manteniments preventius. Durant el 2018 s’han realitzat totes les ins- peccions legals previstes relacionades amb la seguretat industrial, amb 140 inspeccions en to- tal: 51 en el camp d’alta tensió, 15 de baixa tensió, 70 d’aparells a pressió i 4 d’emmagatzematge de productes químics.

L’any 2018 s’han iniciat el desenvolupament d’un sistema de

mobilitat integrat amb el SAP per a la gestió d’ordres de treball i la recollida d’informació de camp dels manteniments preventius.

19

Manteniment predictiu

Pel que fa al manteniment pre- dictiu, hi ha un programa de presa i anàlisi de vibracions dels principals equips electromecànics (grups de bombament tant de produc- ció com de la xarxa de transport, cargols d’Arquímedes a l’ETAP de Sant Joan Despí i grups d’extracció d’aigua dels pous). En total, hi ha 176 equips. Amb aquest manteni- ment es coneix, quant als aspectes mecànics i estructurals, l’estat del

motor i de la bomba (desequilibri o desalineació de l’eix, problemes estructurals, degradació dels coi- xinets, etc.). Conjuntament amb l’anàlisi del rendiment i les hores de funcionament, aquest programa permet una millor planificació del manteniment preventiu. Com a millora del sistema ac- tual, amb l’objectiu de millorar la detecció precoç del mal funcio- nament d’equips electromecànics

que poden acabar derivant en ava- ria, l’any 2018 s’ha iniciat un projec- te d’anàlisi i valoració pràctica de diverses solucions tècniques que mesura i analitza contínuament di- versos paràmetres dels grups de bombament (percentatge d’hores de funcionament segons la càr- rega, vibracions, harmònics, aï- llament del bobinatge, etc.) i dels transformadors elèctrics.

Manteniment Correctiu

Canonada

Durant l’any 2018 es pot observar que es manté la tendència a la baixa, iniciada el 2016, en l’índex d’avaries naturals a la xarxa de distribució, mentre que s’incrementa l’índex d’avaries provocades per tercers.

2017

2018

Funció de la canonada

Nombre d’avaries

Nombre d’avaries / 100 km

Nombre d’avaries

Nombre d’avaries

/ 100 km Variació

Transport

84

16,2

86

16,4

1%

Distribució

1.225

29,7

1.132

27,4

–8%

Total

1.309

28,2

1.218

26,2

–7%

2017

2018

Tipus d’avaria en canonada

Nombre d’avaries

Nombre d’avaries / 100 km

Nombre d’avaries

Nombre d’avaries

/ 100 km Variació

Natural

1.185

25,5

1.046

22,5

–12%

Provocada

124

2,7

172

3,7

37%

Total

1.309

28,2

1.218

26,2

–7%

Escomeses

Pel que fa a les escomeses, es redueix l’índex d’avaries naturals respecte de l’any anterior, però augmenta, com per a la canonada, l’índex d’avaries provocades.

20

2017

2018

Tipus d’avaria en escomesa

Nombre d’avaries

Nombre d’avaries / 100 escomeses

Nombre d’avaries

Nombre d’avaries / 100 escomeses

Variació

Natural

2.552

1,21

2.410

1,15

–5%

Provocada

74

0,04

136

0,06

50%

Total

2.626

1,25

2.546

1,21

–3%

Elements auxiliars de la xarxa

Com a elements auxiliars de la xarxa, es consideren les vàlvules (seccionament, descàrregues, boques d’aire) i els hidrants. Per a aquests elements s’observa una considerable baixada en el nombre d’avaries naturals respecte de l’any passat, mentre que, com a la resta d’elements de la xarxa, hi ha hagut una pujada del nombre d’avaries provocades.

2017

2018

Tipus d’avaria en elements auxiliars

Nombre d’avaries

Nombre d’avaries

Variació

Natural

1.358

1.090

–19,7%

Provocada

18

34

88,9%

Total

1.376

1.124

–18,3%

21

Gestió i control de la qualitat de les aigües de consum

El nou RD 902/2018 modifica el RD 140/2003.

Zones d’abastament

ïdes pot considerar-se homogènia la major part de l’any. Per tant, tota zona d’abastament queda emmar- cada en tres idees: geogràficament definida, proposada pel gestor i amb qualitat homogènia de l’aigua. El sistema unitari de subministra- ment d’aigua que abasta l’àrea me- tropolitana deBarcelona inclou actu- alment 23 municipis, amb una xarxa de canonades que permet distribuir, d’una banda, les aigües procedents de la xarxa regional (ETAP de Carde- deu i d’Abrera i ITAM del Llobregat) i, de l’altra, les aigües procedents de la vall baixa del riu Llobregat, que són fruit de l’ús de les aigües superficials i subterrànies tractades a l’ETAP de Sant Joan Despí. En definitiva, d’acord doncs amb la definició de zona d’abastament i amb els criteris tècnics de com es realitza la distribució d’aigua a la

xarxa d’Aigües de Barcelona, pot establir-se que una zona d’abasta- ment està constituïda bàsicament per una agrupació de sectors de xarxa on la qualitat de l’aigua és d’antuvi homogènia, ja que es cor- respon amb aigua d’un origen con- cret o d’una barreja d’aportacions. La taula següent mostra quines són les zones d’abastament en l’àmbit del sistema de distribució d’Aigües de Barcelona, a partir de les quals es gestiona el control de la qualitat de l’aigua. Cal distingir les zones on un únic origen és el que determina la qualitat de l’ai- gua subministrada, com és el cas de la zona A, plenament domina- da pel subministrament d’aigües tractades a l’ETAP de Sant Joan Despí (juntament amb una petita addició de pous de la conca del Llobregat); la zona B2, dominada

El Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, indica, a l’article 18.5, que cada gestor de l’abastament elaborarà un proto- col d’autocontrol i gestió (PAG) de l’abastament. Aquesta reglamenta- ció considera que la unitat bàsica d’una xarxa de distribució, sobre la qual ha d’establir-se l’autocontrol de la qualitat de l’aigua de con- sum humà i que és responsabilitat del gestor de la xarxa, és la zona d’abastament o de subministra- ment. Aquesta es defineix com una àrea geogràficament establerta i censada per l’autoritat sanitària a proposta del gestor de l’abasta- ment, no superior a l’àmbit provin- cial, on l’aigua de consum humà prové d’una o diverses captacions i la qualitat de les aigües distribu-

St. Joan Despí + Abrera (+ ITAM)

Abrera (+ ITAM) + Mina Seix

St. Joan Despí + Abrera + Ter (+ ITAM)

ETAP Estrelles

Abrera (+ ITAM)

Xarxa Castellví

St. Joan Despí

Ter

Zones d’abasta- ment

ZONAA ZONA B1 ZONA B2 ZONA C1 ZONA C2 ZONA D ZONA E ZONA G

Nombre de municipis 1 Cabal mitjà diari (m 3 /dia) 2

12

7

5

2

1

7

9

1

70.191

101.545

7.840 1.899

811

243.392 82.289

3

1. Inclosos totalment o parcialment. 2. No inclou lliuraments en alta.

22

Pla d’autocontrol L’autocontrol del sistema de sub- ministrament d’Aigües de Barce- lona es subdivideix en vuit plans d’autocontrol, un per a cada zona d’abastament. A fi d’elaborar el pla d’auto- control de les zones d’abastament esmentades, els elements que es consideren inclosos a la xarxa de distribució de cadascuna són: ›› Orígens: sortides de les ETAP, captacions subterrànies o dipò- sits de capçalera i punts de lliu- rament entre diversos gestors. ›› Xarxa de transport: sortides de dipòsits de regulació o distribució. ›› Xarxa de distribució: punts re- presentatius de l’aigua que cir- cula per la xarxa. ›› Lliuraments en alta: subminis- trament a altres distribuïdors. per aigües procedents de les ETAP de Les Estrelles; la zona C1, domi- nada pel subministrament d’aigües tractades a l’ETAP d’Abrera (més una possible aportació variable de la ITAM del Llobregat), i la Zona E, abastada per aigües procedents de l’ETAP de Cardedeu, a més d’una petita aportació puntual (fins a un màxim de 350 l/s) d’aigua subter- rània tractada amb membranes procedent de la planta del Besòs.

Els subministraments amb aigües de diferents orígens es realitzen habitualment a la zona B1, on con- flueixen les aigües subministrades per les ETAP de Sant Joan Despí i Abrera (aigua de la conca del Llo- bregat) i per la ITAM; la zona C2, que correspon a la dominada pel subministrament d’aigües trac- tades a l’ETAP d’Abrera (més una possible aportació variable de la ITAM del Llobregat) amb una petita

aportació de la Mina Seix, i la zona D, on intervenen les aportacions de tres de les ETAP (Sant Joan Despí, Abrera i Cardedeu) i la ITAM. Finalment, s’ha definit la zona G, que correspon a una distribu- ció puntual realitzada al polígon El Canyet (al Papiol), a través d’aigua subministrada en alta per Aigües de Castellbisbal (procedent majori- tàriament de l’ETAP d’Abrera).

L’establiment del nombre mínim de mostres que cal prendre cada any és diferent per a cada zona d’abastament, d’acord amb els requisits del RD 140/2003 i del document V igilància i controls sanitaris de les aigües de con- sum humà de Catalunya (programa de vigilància del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya), en funció del volum d’aigua tractada per dia, de la capacitat de cada dipòsit i del volum d’aigua distribuïda. Es tenen en compte les aportacions dels diferents orígens a cada zona, com les entrades (el consum global d’aquestes) i les sortides (els volums subministrats en alta a altres distribuïdors i les aportacions a altres zones d’abastament). A partir del coneixement d’aquests cabals (metres cúbics anuals), de la capacitat de cada dipòsit (metres cúbics) i tenint en compte l’Annex V del RD 140/2003, es pot establir el pla d’autocontrol per a cada zona d’abastament. Es disposa d’un total de 410 punts de mostreig sistemàtic de la xarxa d’abastament, emprats per aplicar el pla d’autocontrol. Amés de les anàlisis de control i completa establertes al RD 140/2003, als plans d’autocontrol s’hi inclou la realització d’anàlisis addicionals, ano- menades complementàries , que comporten la determinació dels paràme- tres temperatura, clor residual lliure i total, conductivitat, color, terbolesa, olor, coliformes totals i E. coli. La relació de mostres analitzades a tot l’àmbit de subministrament du- rant l’any 2018 ha estat la que es mostra a la taula següent:

Tipus i nombre de mostres analitzades

2017

2018

Anàlisis de control

2.341

2.467

Xarxa

Anàlisis completes

192

193

Anàlisis addicionals

2.685

2.737

Total

5.218

5.397

Pous

83

78

23

Totes les determinacions es porten a terme al laboratori d’Ai- gües de Barcelona, que disposa de l’acreditació ISO 17025 per a la totalitat dels paràmetres legislats. Les determinacions portades a terme al laboratori es complemen- ten amb una extensa xarxa d’ana- litzadors en línia, ubicats en punts estratègics de les xarxes de trans- port i de distribució, que permeten determinar contínuament paràme- tres com el clor lliure, la conducti-

vitat, la temperatura i el pH. També es disposa d’analitzadors en línia de trihalometans, per tal de garan- tir-ne nivells òptims a tota la xarxa. Tots aquests analitzadors en con- tinu envien la informació al Cen- tre de Control Operatiu d’Aigües de Barcelona, des del qual se’n fa una vigilància permanent. De ma- nera complementària, es realitzen controls de clor lliure, temperatura i conductivitat sobre el terreny als diferents punts de mostreig.

Totes les determinacions es porten a terme al laboratori d’Aigües de Barcelona, que disposa de l’acreditació ISO 17025.

Les determinacions portades a terme al laboratori es complementen amb

una extensa xarxa d’analitzadors en línia, ubicats en punts estratègics de les xarxes.

24

Qualitat de l’aigua produïda i subministrada

A la taula següent es presenta, per a l’aigua distribuïda durant l’any 2018 en el conjunt de l’àmbit de subministrament d’Aigües de Barcelona, els valors mitjans dels paràmetres anomenats indicadors , inclosos a la llista C de l’annex I del RD 140/2003 (que inclou paràmetres fisicoquímics bàsics i dos paràmetres microbiològics globals indicadors). Aquests es comparen amb el corresponent valor paramètric o límit màxim legislat.

Nombre de determinacions

Paràmetre

Mitjana Valor paramètric

Unitat

Coliformes totals

4.426

0 NMP/100 ml

0

sense canvis anòmals

Recompte de microorganismes a 22 °C 

232

UFC/ml

4,8

/l

Alcalinitat

177

- mg CaCO 3

171

Alumini

178

200 µg Al/l

39

Amoni

1.918

0,5 mg NH 4

+/l

<0,15

Bicarbonats

177

- mg HCO 3

/l

209

Calci

177

- mg Ca/l

74

sense canvis anòmals

Carboni orgànic total

177

mg C/l

1,4

/l

Clor lliure residual

4.518

< 1,0 mg Cl 2

0,64

Clorurs

177

250 mg Cl/l

119

Color

4.438

15 mg/l Pt/Co

<5

Conductivitat (a 20 °C)

4.426

2.500 µS/cm

727

Duresa total

177

- mg CaCO 3

/l

260

Duresa total

177

- °F

26,0

Ferro

184

200 µg Fe/l

14

Gust

1.930

3 a 25 °C Índex de dilució

<3

Magnesi

177

- mg Mg/l

18

Manganès

177

50 µg Mn/l

<2

Olor

4.438

3 a 25 °C Índex de dilució

1

Potassi

177

- mg K/l

11

pH

1.918

6,5-9,5 unitats pH

7,7

Sodi

177

200 mg Na/l

70

Sulfats

177

250 mg SO 4

/l

81,8

Terbolesa

4.438

5 UNF

0,3

25

Pel que fa a la resta de paràmetres analitzats, és a dir, els inclosos a les llistes A i B de l’annex I del RD 140/2003 (ano- menats paràmetres microbiològics i paràmetres químics ), han estat tots conformes a la legislació, amb l’única excepció pun- tual d’un incompliment confirmat per Clostridium perfringens a la zona A, que va ser ràpidament resolt. Això inclou determina- cions de microcontaminants orgànics, inorgànics i paràmetres microbiològics. A banda de les llistes de paràmetres regulats a l’annex I del RD 140/2003, el Laboratori d’Aigües de Barce- lona analitza la presència de nombrosos contaminants i patò- gens emergents que, tot i no estar legislats, permeten portar a terme un control més exhaustiu de l’aigua distribuïda. Cal remarcar que tota la gestió de la qualitat de l’aigua de subministrament es porta a terme d’acord amb els principis preventius de gestió del risc sanitari recomanats per l’Organit- zació Mundial de la Salut (plans de seguretat de l’aigua), sota l’empara de la certificació internacional ISO 22000. Complementàriament, per tal de garantir en tot moment l’adequació dels processos de tractament a la producció d’ai- gua de consum, Aigües de Barcelona també porta a terme uns controls exhaustius, sistemàtics i no sistemàtics, de l’aigua superficial de la conca del riu Llobregat, així com de la resta de recursos subterranis que poden intervenir en l’explotació. Amb la finalitat d’estudiar l’evolució en el temps de l’aigua superficial del riu Llobregat, es controla sistemàticament la qualitat fisicoquímica de l’aigua al llarg de la conca. Finalment, com a culminació d’aquest procés de control de l’aigua en la conca, hi ha encara un darrer control, molt exhaustiu, en la captació de l’aigua (aigua crua) a l’estació de tractament de Sant Joan Despí. Aquest control suposa l’anàlisi detallada en tres vessants diferents: la fisicoquímica, la micro- biològica i la de contaminants orgànics. A la taula següent es detalla la relació de controls sistemà- tics realitzats a la conca del riu Llobregat: Control de recursos

Control analític de la conca del riu Llobregat

2017

2018

Tipus de control

Nombre de mostres

Nombre de determinacions

Nombre de mostres

Nombre de determinacions

Conca del riu

Fisicoquímic

95

8.392

160

16.680

Fisicoquímic

59.779

93.208

50.470

83.115

Microbiològic

82

557

99

599

Aigua crua ETAP

Contaminants orgànics

144

4.410

138

4.538

Total

60.100

106.567

50.867

104.932

26

Certificació ISO 22000: Sistema de Gestió Preventiva del Risc Sanitari de l’Aigua Finalment, convé destacar que Aigües de Barcelona, se- guint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, té implantat un Sistema de Gestió Preventiva del Risc Sani- tari de l’Aigua. Aquest sistema fou certificat l’any 2009 per la norma ISO 22000 , i aquesta va ser la primera experiència d’aquest tipus a l’Estat espanyol. Això suposa un nou estàn- dard d’excel·lència en la gestió de la qualitat de l’aigua de con- sum produïda i subministrada, equiparable als existents en les principals empreses alimentàries, i alhora un canvi de visió en la gestió de l’abastament d’aigua, passant del tradicional mo- del correctiu a un model preventiu basat en l’anàlisi de perills i la prevenció de riscos.

27

Indicadors de l’Acord Marc sobre l’explotació de l’abastament

La següent taula recull els indicadors de l’Acord Marc associats a l’explotació de la xarxa d’abastament i la seva variació interanual:

Indicador

Juliol 2016- Juny 2017 Juliol 2017- Juny 2018

Variació

Qualitat de l’aigua

Gestió de la cloració de la producció

99,91%

99,99%

0,08%

Gestió de la cloració a la xarxa

99,95%

99,94%

0,00%

Qualitat fisicoquímica de l’aigua subministrada

99,93%

100,00%

0,07%

Qualitat microbiològica de l’aigua subminis- trada

99,74%

99,79%

0,05%

Gestió ambiental

Minimització de residus en ETAP

99,86%

100,00%

0,14%

Eficiència energètica

98,98%

98,55% –0,43%

Eficiència del procés de tractament convenci- onal a l’ETAP SJD

95,09%

95,40%

0,32%

Eficiència del procés de tractament d’etapes membranes a l’ETAP SJD

80,27%

80,22% –0,06%

Gestió de servei

Continuïtat del servei (escomeses sense talls)

99,86%

99,87%

0,00%

Continuïtat del servei (temps amb servei)

99,88%

99,88%

0,01%

Eficiència de la xarxa de distribució

84,66%

84,79%

0,16%

Pressió de servei

99,51%

99,93%

0,42%

Qualitat metrològica del parc de comptadors

66,20%

71,84%

8,51%

Implantació de la telemesura

96,73%

85,60% –11,50%

Temps d’instal·lació de comptadors

99,51%

99,51%

0,00%

28

Actuacions de millora

Durant l’any 2018, en el marc del programa d’inversions, s’han dut a terme diferents actuacions d’ampliació i millora de la xarxa i de les instal·lacions. Del conjunt d’actuacions que s’han portat a terme, en destaquem les següents:.

Actuacions a l’ETAP de Sant Joan Despí

S’ha continuat treballant amb la separació de l’aigua a la se- gona elevació segons l’origen. Aquest projecte, inclòs al PDAB 2026 amb codi P01 G06, està previst que finalitzi l’any 2019. S’ha continuat treballant amb la renovació de canonades i vàlvules dels filtres de sorra. El 2018 s’han fet dos filtres de la central 2 (filtres números 6 i 8). Els propers anys, després d’una anàlisi més profunda, es continuarà amb la renovació completa de canonades i vàlvules antigues del circuit d’aigua filtrada, com del circuit de rentades de la central 1. S’ha finalitzat la nova central de cota 100. L’obra ha con- sistit en la implantació d’un nou grup de bombament de cota 100 a l’antiga cambra soterrada de vàlvules, situada davant de l’edifici de la sala 2. El conjunt de les actuacions ha inclòs, a més del bombament, l’execució de la canonada d’impulsió, el recipient antiariet, l’execució de l’edifici de control i la caseta prefabricada d’equipament elèctric. També ha estat necessari fer-hi la urbanització, que permet d’accedir-hi i fer-hi les tas- ques de manteniment. S’ha finalitzat l’actuació per incrementar el cabal captat pels pous de Cornellà. La solució adoptada ha estat instal·lar en para- l·lel a la canonada de 900 mm de diàmetre una nova canonada de 700 mm de fosa dúctil, emplaçada al lloc que actualment ocupa la canonada de desguàs de pous. Aquest paral·lelisme és d’uns 500 m, i ha estat necessari ampliar en 130 m més per complementar el global del tram, de diàmetre insuficient.

Actuacions en l’àmbit de les centrals i els dipòsits de transport

Durant l’any 2018 s’ha finalitzat la instal·lació de la nova central de Tres Pins i la renovació de la central de Can Ruti.

29

Actuacions en l’àmbit de la xarxa de transport

Entre d’altres, s’han renovat les vàlvules següents de la xarxa de transport: ›› Vàlvula de 700 mm al carrer Tor- rent Tapioles de Barcelona. ›› Vàlvula de 1400 mm al carrer Príncep d’Astúries de Barcelona. ›› Vàlvula de 900 mm al passeig de Sant Gervasi amb el carrer Alfons Comín de Barcelona. ›› Vàlvula de 800 mm al carrer Di- putació amb el carrer Urgell de Barcelona.

Les principals actuacions d’am- pliació de la xarxa de transport durant aquest any 2018 han estat actuacions incloses al Pla Director d’Abastament de l’Àmbit Metropo- lità 2015-2026: ›› (PDAB26 X17-MX21) NOU EN- CREUAMENT RIU RIPOLL (FASE 2) S’ha finalitzat la canalització de 500 mm, que parteix de la de 700 mm de l’avinguda Riera Sant Cugat i connecta amb la de 700 mm del carrer Mossèn Joa- quim Castellví. ›› (PDAB26 X18-MX13) Aquest any s’ha finalitzat el darrer tram de la canalització que connectarà el nou dipòsit previst de Badalona 100 amb la cota 70. Aquesta ca- nalització de 600 mm i 500 mm s’ha executat al carrer Coll i Pujol entre els carrers Selva i Ventura Gassol. ›› (PDAB26 X06-MX10) CANONA- DA DN800 VILADECANS-GA- VÀ C70_X10 Aquest any 2018 ha finalitzat la fase 4 de l’artèria que vertebrarà la cota 70 del Baix Llobregat, des de la plan- ta de Sant Joan Despí fins a la connexió de la xarxa a Gavà. L’actuació d’aquest any del tram Bertran-Güell consta de 487 m de canalització de diàmetre 800 mm de formigó armat amb ca- misa de xapa i 137 m instal·lats amb una perforació horitzontal dirigida i diàmetre 500 mm de polietilè amb una beina de dià- metre 630 mm. De les actuacions de renovació de xarxa de transport que es pre- veuen executar l’any 2018, han fi- nalitzat les renovacions de la cano- nada de 400 mm del carrer Porto i del carrer Joan de Borbó. S’han instal·lat un total de 3,6 quilòmetres de xarxa nova en les diferents actuacions de renovació i ampliació de la xarxa de transport.

Entre d’altres, s’han instal·lat les noves vàlvules següents a la xarxa de transport: ›› Vàlvula de 1250 mm a la traves- sera de les Corts amb el carrer Numància de Barcelona. ›› Vàlvula de 1000 mm al carrer Diputació amb el carrer Munta- ner de Barcelona. ›› Vàlvula de 1200 mm al carrer Santander amb la rambla de Prim de Barcelona.

30

Actuacions en l’àmbit de la distribució

S’han instal·lat un total de 47,1 quilòmetres de xarxa nova en diferents actuacions de renovació, ampliació i reforç.

S’han instal·lat un total de 47,1 quilòmetres de xarxa nova en l’àmbit de la distribució en dife- rents actuacions de renovació, ampliació i re- forç, xarxa per a nous subministraments i del pla de millora del rendiment hidràulic.

Altres àmbits

Pel que fa a la telemesura, durant el 2018 s’han instal·lat 86 concentradors per facilitar la telelectura de comptadors en els municipis de telemesura massiva. Aquests equips s’han instal· lat als municipis de Begues, Castelldefels, l’Hos- pitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Montcada i Reixac, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Badalona, Sant Just Desvern i Barcelona.

31

CLIENTS

Volum facturat

Pel que fa a la gestió dels clients, es detallen a continuació els princi- pals indicadors i fets destacables. El volum facturat durant l’any 2018 (en les factures emeses des de l’1 de gener de 2018 fins al 31 de desembre de 2018) ha estat de 160,7 hm 3 , 157,5 hm 3 dels quals són subministrament domiciliari i 3,2 hm 3 venda a al- tres distribuïdors. Pel que fa al subministrament domiciliari d’aigua, el vo- lum facturat durant l’any 2018 ha estat de 157,5 hm 3 , la qual cosa represen- ta un descens de 0,7 hm 3 , un –0,4%, respecte al 2017. Aquest decrement s’ha produït de manera més significativa en els usos industrial i ajuntament.

Volum facturat per usos (m 3 ) Ús

2017

2018

Variació

Domèstic

108.363.272

68,5% 108.129.569

68,7%

–0,2%

Comunitari

1.295.040

0,8%

1.246.674

0,8%

–3,7%

Comercial

11.106.627

7,0% 11.298.631

7,2%

1,7%

Industrial

27.544.014

17,4% 27.058.565

17,1%

–1,8%

Ajuntament

9.876.326

6,3%

9.773.802

6,2%

–1,0%

Total

158.185.279

100% 157.507.241

100%

–0,4%

34

Evolució del consum domèstic mitjà

El consum domèstic per cà- pita ha estat de 103,44 l/hab./dia per a l’any 2018. Hi ha diferències rellevants entre els municipis. En aquest sentit, cal destacar els que tenen un consummenor o igual als 95 l/hab./dia, com ara Santa Co- loma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà i Sant Adrià del Besòs, i els que tenen un consum superior als 120 l/hab./dia, com ara Begues, Sant Just Desvern i Castelldefels. El tipus d’habitat- ges, fonamentalment, així com la situació econòmica, amb més afectació en determinades zones, expliquen les importants diferèn- cies entre municipis. El consumdomèstic per càpita ha estat de 103,44 l/hab./dia per a l’any 2018. És un dels més baixos dels països desenvolupats i quedamolt per sota de lamitjana de l’Estat espanyol que se situa en els 136 l/hab./ dia l’any 2016, segons

Consum domèstic per càpita (l/hab./dia)

2017

2018

Variació

Municipi

Propor- ció

Litres

Barcelona

107,56 106,98 –0,6 –0,5%

L’Hospitalet de Llobregat

93,69

93,62 –0,1

–0,1%

Cornellà de Llobregat

95,15

94,14 –1,0 –1,1%

Gavà

110,69 109,08 –1,6 –1,5%

Sant Boi de Llobregat

97,65

96,28 –1,4 –1,4%

Santa Coloma de Cervelló 102,25

101,44 –0,8 –0,8%

Viladecans

100,02

99,29 –0,7 –0,7%

Castelldefels

123,13

121,14 –2,0 –1,6%

Torrelles de Llobregat

113,57

110,37 –3,2 –2,8%

Esplugues de Llobregat

105,53 103,23 –2,3 –2,2%

Sant Feliu de Llobregat

97,46

97,44 0,0 0,0%

Sant Joan Despí

100,15

99,54 –0,6 –0,6%

Sant Just Desvern

126,47

123,05 –3,4 –2,7%

Badalona

98,99

98,81

–0,2 –0,2%

Cerdanyola del Vallès

98,75

97,86 –0,9 –0,9%

Montcada i Reixac

99,60 98,83 –0,8 –0,8%

Montgat

106,25 105,30 –0,9 –0,9%

les darreres dades publicades de l’INE.

Sant Adrià del Besòs

94,73

94,80 0,1

0,1%

Santa Coloma de Grame- net

91,94

91,85 –0,1

–0,1%

Begues

128,27

126,25 –2,0 –1,6%

El Papiol

111,29 112,00 0,7

0,6%

Pallejà

115,30 111,34 –4,0 –3,4%

Sant Climent de Llobregat

102,59

101,01

–1,6 –1,5%

Total

104,10 103,44 –0,7 –0,6%

35

Page 1 Page 2 Page 3 Page 4 Page 5 Page 6 Page 7 Page 8 Page 9 Page 10 Page 11 Page 12 Page 13 Page 14 Page 15 Page 16 Page 17 Page 18 Page 19 Page 20 Page 21 Page 22 Page 23 Page 24 Page 25 Page 26 Page 27 Page 28 Page 29 Page 30 Page 31 Page 32 Page 33 Page 34 Page 35 Page 36 Page 37 Page 38 Page 39 Page 40 Page 41 Page 42 Page 43 Page 44 Page 45 Page 46 Page 47 Page 48 Page 49 Page 50 Page 51 Page 52 Page 53 Page 54 Page 55 Page 56 Page 57 Page 58 Page 59 Page 60 Page 61 Page 62 Page 63 Page 64 Page 65 Page 66 Page 67 Page 68 Page 69 Page 70 Page 71 Page 72 Page 73 Page 74 Page 75 Page 76 Page 77 Page 78 Page 79 Page 80 Page 81 Page 82 Page 83 Page 84 Page 85 Page 86 Page 87 Page 88 Page 89 Page 90 Page 91 Page 92 Page 93 Page 94 Page 95 Page 96 Page 97 Page 98 Page 99 Page 100

www.aiguesdebarcelona.cat

Made with FlippingBook - professional solution for displaying marketing and sales documents online