JOSEP CLARÀ (1878-1958)
A finals del 1900, Clarà decidí establir-se a París, on restà fins el 1931. L'inici de la seva estada quedà marcada pels seus estudis a l' École des Beaux-Arts i per les connexions que establí amb escultors de renom com Auguste Rodin (1840-1917), Antoine Bourdelle (1861-1929) i, sobretot, Aristides Maillol (1861-1944). L'arribada a la ciutat del Sena fou clau per poder relacionar un dels seus interessos amb l'escultura: la dansa. Aquesta disciplina artística li serví com a repte per aconseguir copsar el moviment, els gestos gràcils de les ballarines, el ritme i, encara més complicat, immortalitzar l'instant fugaç i efímer. Clarà tingué relacions molt estretes amb algunes de les ballarines més importants de l'època com, per exemple, Isadora Duncan, Antonia Mercè La Argentina, Àura de Sarrà, Arana Hugon, Tórtola Valencia, Josephine Baker o Isabel Rodríguez, entre d'altres, a les quals retratà de maneres i amb fórmules ben diverses. Precisament, Isabel Rodríguez és la protagonista d' El somriure . L'obra fou finalitzada el 1914 i s'emmarca en les propostes d'arrel clàssica mediterrània pròpies de l'estètica de l'autor en aquest moment. El bust de la ballarina fou realitzat durant l'esclat de la Primera Guerra Mundial, que l'artista decidí viure a París. Anys més tard, cap el 1920, la casa de fundició Père Godard Fondeur de París realitzà un tiratge limitat. L'obra permet a l'escultor copsar el moviment elegant, capriciós i fugaç de Isabel Rodríguez, qui gira el cap i somriu espontàniament. La corba forçada del coll remarca l’interès de Clarà per captar el dinamisme, l'instant, el ritme i el gir lliure i gràcil.
Made with FlippingBook interactive PDF creator