Pintors de la galeria (1877-1950). 23.05.2024 - 31.08.2024

JOSEP DE TOGORES (1893-1970)

D esprés d’una primera estada a París en 1913, Josep de Togores va quedar influenciat per la pintura de Paul Cézanne (1839-1906). No obstant, va haver de retornar a Barcelona degut a l’inici de la Primera Guerra Mundial. L’any 1919 s’instal·la definitivament a París i establí contacte amb els artistes d’avantguarda de la capital francesa com Pablo Picasso (1881-1973), Amadeo Modigliani (1884-1920) o Georges Braque (1882-1963), entre molts altres. A finals de l’any 1920, el pintor va signar un contracte d’exclusivitat amb un dels marxants d’art i galeristes més importants del moment, Daniel-Henry Kahnweiler (1884-1979), qui presentà la seva obra per tota Europa amb gran èxit comercial i de crítica. L’escriptor i pintor Max Jacob (1876-1944) afirmà que la pintura de Togores de la dècada dels anys vint era el juste milieu entre la tradició objectiva del realisme espanyol i el vigor constructiu del cubisme, i definí l’artista com “un aristòcrata, senzill i natural”. Aquest moment de la trajectòria de Togores és interessant per apreciar el gir del classicisme noucentista al classicisme i ordenació compositiva i estètica derivats del cubisme i que tan bé, i de manera tan personal, va assimilar i interpretar. En aquesta línia destaquen obres com la que presentem, la qual il·lustra la destresa del pintor en la representació dels volums d’una figuració cada vegada més depurada. Pot aplicar-se el que afirmava Willi Wolfradt a la revista Deutsche Kunst und Dekoration l’any 1923, on es relaciona l’artista amb Ingres i Renoir entre altres noms: “la llamada seductora, el dormir femenino, la suave pesadez que colma maravillosamente el recipiente de este cuerpo perfectamente modelado. Es un clasicismo vívido, no epigónico, el que llega aquí a su pleno apogeo. Aquí siempre existe un movimiento que vibra desde dentro, emanando como destello, que ensancha y llena, como energía plástica, la forma. A pesar de la armonización, estos cuadros conservan una agitación incipiente, una concupiscencia delicada; se nutren de una sensibilidad viva [...] La pureza y lo equilibrado de su delicado contornear, de su modelar ingrávido, la manera que une el soplo con la firmeza, no son nunca ni sobrios ni mucho menos relamidos, sino que, con toda su elegancia y suavidad al tacto, toman la fuerza de una belleza clara, castamente dulce”.

Made with FlippingBook interactive PDF creator