l ESPECIAL ANUARIO EL ECONÓMICO 14
ECONOMÍA
El desenvolupament econòmic
observen una desacceleració de 0,8 a 1,8 punts percentuals. Tot i que la productivitat és considerada per alguns una mesura errònia, es fan evidents una disminució de l’aporta- ció de capital per treballador, uns
la polèmica perillosa sobre la necessi- tat de posar ordre a la immigració. Un tema, el de la immigració, carre- gat de prejudicis polítics que es remet de tant en tant als analistes econòmics, suposadament per orde- nar el debat dels pros i contres que suposa. Suma o no suma la immigra- ció? Afegeixen excedents econòmics i socials o llastren el benestar col·lec- tiu? ‘Sumar què i per a què’ és de moment la meva resposta. Hem d’evitar persistir en un camí que no porta enlloc. La inconsciència col·lectiva del que està succeint a la nostra econo- mia és molt gran. Els illencs no hau- ríem de voler, a hores d’ara, créixer ja més en quantitats i volums absoluts. Ens interessa l’evolució relativa de la nostra capacitat de generar riquesa i benestar, no la suma total. ‘Menys’ quantitat, per igual o més valor, hau- ria de ser avui, l’objectiu si aspirem a millorar el benestar de la nostra societat. Cal dir prou a l’estupidesa de valorar la situació econòmica a través de la taxa de creixement del PIB. En tot cas, ens hem de referir a la variació del PIB i sempre referit al ‘per càpita’, no al PIB global; és a dir,
pat. Davant del sistema productiu al qual ens hem abocat, la immigració ha representat fins avui el salconduit per al seu manteniment, basat en volum total i en costos salarials uni- taris continguts. Sobre la base d’una precària població immigrada. Els nouvinguts no troben, altrament, una societat potent d’acollida a un govern de la Comunitat amb prou múscul financer (la taxa d’immigra- ció no apareix en la fórmula de càl- cul del finançament autonòmic dels serveis socials). Aquest sovint se substitueix amb l’aixopluc tradicio- nal que es fan els immigrants entre ells, que té ja descosits, salvant-se qui pot i veien els nous entrants com una amenaça. Les variables de reconducció des de les competències pròpies del país no existeixen: es negocia abans recursos financers que la capacitat de decisió en la matèria, les empreses no incorporen en la seva responsabilitat social el bé comú que diuen servir (expulsen els costos socials que la immigració genera), els partidaris de la solidaritat global no entenen que aquesta no pot ser il·limitada, i d’això se n’aprofita la dreta feixista. El turis- me demanda més immigració perquè la roda rodi -està clar, a salaris min- vats-, ja que sense millores de pro- ductivitat, efectivament, tampoc poden pagar més. L’any passat vaig centrar l’anàlisi predictiva en la incertesa del context econòmic que marcaria l’elecció de Trump: balança comercial, de capital, fortalesa de l’euro, preus de l’energia, costos de mobilitat, turisme, etc. ‘Pelant la ceba’ dels interrogants (aquesta era la metàfora), em sortia darrere cada capa, la cara de Trump. Ho vaig escriure nou mesos abans de la seva elecció. I desafortunadament vaig encertar. Ara ja són faves comp- tades. Sabem si fa no fa el context econòmic mundial per aquests anys propers. Sense pujades radicals del cost de l’energia (retorn a les nuclears i als combustibles tradicio- nals), havent apostatat del canvi climàtic, el nou ‘sheriff in town’ com es fa dir, ha tret les pistoles. Hi podrà haver algun moment aleatori en tec- nologia, erràtic en finances o en mer- cats de minerals rars, però les cartes estan tirades. Sense dalt i baixos, el vendaval de l’Atlàntic ens portarà més turistes. Alguns es forraran, altres -molts- patiran, l’Estat espa- nyol farà caixa de divises i les autori- tats locals faran el que puguin amb els arribats, mentre que els partits d’obediència espanyola, si cal, mira- ran cap a una altra banda per a no veure un any més d’erosió social i ambiental. ●
GUILLEM LÓPEZ I CASASNOVAS CATEDRÀTIC ECONOMIA UPF
Es fa evident una disminució de
l’aportació de capital per treballador i un menor creixement de l’eficiència assignativa
menors desbordaments del creixe- ment del capital intangible, la desac- celeració del comerç, i un menor creixement de l’eficiència assignativa. Tot això amb una reassignació secto- rial, i una menor contribució del capital humà, fet que també pot haver jugat cert paper en alguns països. Altres explicacions postulen que el creixement de la productivitat pot estar disminuint a causa d’una innovació que s’alenteix. Com a resultat de tot això anterior, el futur de l’economia del nostre país esdevé resultat d’una mena de DAFO. Punts forts i punts febles que empenyen o són un llast per la crea- ció de riquesa. Sempre de manera temptativa i intentant imaginar-me’l en els seus pros i contres, reptes i llasts, fortaleses i debilitats, per enca- rar el futur que marca el desenvolu- pament econòmic. Insistir en el camí equivocat De nou aquest nou any turístic balear apunta ‘maneres’: reserves dis- parades, habitatges a preus exagerats, inversions de curta volada. Les estructures productives tradicionals, lluny de transformar-se i transitar cap a un model més sostenible, es referma sense reformes substantives, mentre a la tresoreria del govern balear romanen moltíssims milions d’euros europeus de Next Generation sense executar. El vell sistema no sent la necessitat d’aprofitar aquell potencial per a fer els canvis. S’ali- menta de nouvinguts, i aquí tenim cua d’entrada, molt més que de sorti- da de població autòctona minvant alguns en èxode. A la vegada, revifa Alguns postulen que el creixement de la productivitat pot estar disminuint a causa d’una innovació que s’alenteix
Oded Galor, en el seu llibre El Viatge de la Humanitat (Editorial Destino 2023), s’interroga sobre les causes del creixement econòmic i de la seva distribució; les forces que l’empen- yen i les que el retarden. L’anàlisi de Galor parteix dels que qualifica de dos misteris irresoluts: per què durant tants segles el creixement mundial ha sigut pla, estancat, i qui- na és la raó per la qual s’ha accelerat tan espectacularment en el temps recent (el darrer segle i mig). I, a més, s’interroga sobre quina és la causa del fet que aquest creixement tan espectacular s’hagi associat a un augment de la desigualtat en la dis- tribució de la riquesa, tant entre estats com entre persones d’un mateix estat. A això hom pot afegir el tret destacat de la baixada de produc- tivitat observada en els darrers temps i així de la tendència creixent acu-
El vell sistema no sent la necessitat d’aprofitar aquell
potencial per a fer els canvis. S’alimenta de nouvinguts
El turisme demanda més immigració perquè la roda rodi, però està clar que ha de ser amb salaris minvats
A això hom pot afegir el tret destacat de la baixada de productivitat observada en els darrers temps
havent considerat els increments de la població, total, activa, ocupada i en esforç productiu, associada a aquella renda. A més, convé ser conscients del fet que el PIB, per una economia, no ho és tot. La quantifi- cació del PIB deixa massa coses a fora per poder considerar un indica- dor de benestar; ho serà, en tot cas, la capacitat adquisitiva real que aquesta renda proporcioni a les famí- lies, una volta cobertes les necessitats bàsiques per a mantenir una vida mínimament digna, a partir de la productivitat amb què aquesta renda s’aconsegueix: el valor afegit que assolim per cada hora de treball ocu-
mulativa. En aquest sentit, Goldin, et al (Journal of Economic Literature 2024, 62), examinen per la seva ban- da la contribució de diferents expli- cacions a la desacceleració de la pro- ductivitat observada del treball. Comparant el període posterior al 2005 amb la dècada anterior durant cinc anys a les economies avançades,
Made with FlippingBook flipbook maker