l ESPECIAL ANUARIO EL ECONÓMICO 30
ECONOMÍA
CARLES MANERA C ATEDRÁTICO DE H ISTORIA E CONÓMICA DE LA UIB Y CONSEJERO DEL B ANCO DE E SPAÑA La productivitat a Balears, a debat
important, tant per a esbrinar l’evo- lució d’una economia, com per tot el que afecta els processos de negocia- ció col·lectiva. Nosaltres hem fet ser- vir la Productivitat Aparent del Fac- tor Treball (PAT) com a metodologia de càlcul, davant els problemes per a obtenir mètriques sobre la producti- vitat del factor Capital. En el cas de les Balears, podem assenyalar els següents aspectes, que cal aprofundir en la investigació: a/ La idea que la productivitat del treball és baixa, gairebé de manera perenne, és difícil de mantenir, si ate- nem les dades obtingudes. b/ L’anàlisi de les dades específi- ques de les Balears, més les de la res- ta de les regions, amb fonts diverses, van en una mateixa direcció: el dife- rencial entre els augments salarials i el creixement de la productivitat és
consideracions següents. Una prime- ra conclusió hom pot extraure: la productivitat total a les Balears, mesurada en euros per hora treballa- da entre els anys 2000 i 2022, té una clara tendència a l’alça, i ha transitat per tres períodes precisos: • Entre 2000 i 2008 hom palesa una caiguda, tot coincidint amb una etapa d’expansió del creixement econòmic i amb les conseqüències de sengles crisis, de fractura dispar: la derivada dels atemptats als Estats Units; i l’inici de la Gran Recessió. • Entre 2009 i 2019 hom determi- na un repunt de la productivitat, que marca una evident tendència a l’alça. • El 2020 marca una caiguda explicable per la crisi vírica, recupe- rada amb celeritat des del 2021 per arribar a les dades de 2022. L’ampliació a totes les comunitats autònomes, per a 2022 ofereix una segona constatació rellevant: Balears (35,6€/hora) se situa en sisena posi- ció quant a la productivitat, per darrere de regions que, sobretot en els casos de País Basc (43,2€), Cata- lunya (37,1€), Navarra (40€) i Madrid (40,4€), gaudeixen de varia- bles industrials més potents que les de les illes. Endemés, la comparativa amb la mitjana nacional (35,3€) és eloqüent: Balears estaria en aquesta dada, lleugerament per sobre. Hom pot anotar una tercera confir- mació: el manteniment de les pro- ductivitats, que són superiors a aque- lles activitats terciàries més diversifi- cades –al marge de les que diguem- ne més convencionals–, amb la parti- cularitat de la productivitat assolida en els treballs relacionats amb els béns immobiliaris i les seves deriva- des. De bell nou, la comparativa corresponent a 2022 de les producti- vitats sectorialitzades amb Espanya aporten altres consideracions. En els sectors de l’agricultura, la indústria i la construcció, la xifra espanyola és superior a la balear en el grup de les activitats més convencionals. Conti- nuant amb aquestes, en comerç, hoteleria i transport l’avanç és clara- ment balear en més de tres punts (28,9€ front a 25,2€ de la mitjana). Quant a les activitats més diversifica- des, els punts d’informació i comuni- cació, activitats financeres i activitats professionals, les variables illenques superen a l’espanyola (89,8€ enfront de 73,4€ de la mitjana); mentre a les activitats del sector de serveis sense ànim de lucre i les artístiques i recreatives les magnituds espanyoles superen a les Balears. 3. Conclusió El debat sobre la productivitat és molt present a la ciència econòmica i a l’economia aplicada. Aquest indica- dor es constitueix en un senyal
el Valor Afegit Brut a preus constants del 2016. FEDEA publica aquestes dades en col·laboració amb l’Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) i BBVA Research. Pel que fa a les Hores Efec- tives de Treball, hem anat a la Comp- tabilitat Regional de l’INE. FEDEA presenta els valors del VAB en termes d’agregat regional per comunitat autònoma, i els desagrega als grans sectors: Agricultura, Indústria, Cons- trucció i Serveis. Alhora, separa el sector terciari en Sector Públic, Sani- tat i Educació; i, per altra banda, Sec- tor Privat (exclosa Sanitat i Educa- ció); per acabar desagregant alhora aquest darrer en Serveis Financers i d’Assegurances; Comerç, Hostaleria, Transport i Comunicacions; i Resta de serveis de mercat. 2. Productivitat i competitivitat a les Balears: trets bàsics La productivitat es col·loca de manera paral·lela a un altre concepte igualment rellevant: la competitivi- tat. En ambdós casos, l’asseveració que se sol concretar, des d’àmbits de l’economia aplicada i des d’esferes dels agents econòmics i socials, amb una porositat clara sobre les adminis- tracions públiques, és que les Balears es troba endarrerida en els dos
1. Un concepte essencial i com el cal- culem. La productivitat d’una economia representa la relació entre el produc- te obtingut en un període de temps determinat respecte als mitjans necessaris per a assolir-lo. Quan es parla de la producció d’una regió, habitualment es considera el produc- te interior brut (PIB) o el valor afegit brut (VAB). Davant la dificultat esta- dística de quantificar el nivell de capital emprat en la producció dels béns i serveis, una alternativa efecti- va i àmpliament usada és agrupar en el factor treball l’efecte que puguin tenir tots els factors productius. En el cas d’Espanya, l’INE publica anual- ment el nombre total d’hores treba- llades per a cada comunitat autòno- ma. La divisió entre el PIB en termes reals i el nombre d’hores treballades un any dona com a resultat la Pro- ductivitat Aparent del Factor Treball (PAT). Això té característiques positi- ves, en contrast amb la Productivitat Total dels Factors (PTF), una meto- dologia que genera un ample debat a la literatura econòmica: el fàcil accés a les fonts; l’aplicabilitat d’estadística descriptiva; la incorporació dels dife- rents inputs en un sol indicador; i l’elusió de la dificultat conceptual de qualificar el capital. És aquesta meto- dologia senzilla de la PAT la que hem fet servir per obtenir la productivitat de totes les comunitats autònomes espanyoles. La variable fonamental que analit- zem, com hem indicat, és la Produc- tivitat Aparent del Factor Treball (PAT): quocient entre la Producció i les Hores de Treball Efectives. Les fonts utilitzades, totes de fàcil accés, han estat, per a la primera variable, la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA); i per a la segona l’INE, sent el període analitzat 2000- 2022. Com a Producció hem emprat
La idea que la productivitat del treball és baixa és difícil de mantenir, si atenem les dades obtingudes
important, a favor de la productivi- tat. c/ Una economia altament tercia- ritzada i amb una elevadíssima espe- cialització turística pot gaudir d’una productivitat regional del treball mitja-alta, en funció dels períodes cronològics, i tenint present que les Balears ha patit un accentuat procés de desindustrialització. d/ L’actual revolució digital ofereix novament una finestra d’oportunitat per al creixement regional de la pro- ductivitat en economies que lideren els processos de terciarització regio- nal, incloses aquelles amb una alta especialització turística. Altres estudis (Oriol Aspachs-Erik Solé, Evolución de la productividad en Europa: una mirada regional, CaixaBank Research-Cercle d’Econo- mia, 2023; Francisco Pérez et alter, El comportamiento de la productivi- dad en España (1995-2022), Funda- ción BBVA, 2023) aporten sengles conclusions, confluents amb la nos- tra recerca: Les Balears se situa en la franja mitjana de productivitat entre 2000 i 2022, juntament amb Cata- lunya, Aragó, Madrid (el 2022) i regions del nord d’Itàlia i de l’oest de França; i l’aportació del factor Treball a les Balears com a contribució a la productivitat és superior a la del fac- tor Capital, la qual cosa suggereix que és aquí on hauríem de posar també el focus. ●
La productivitat total a Balears, mesurada en euros per hora treballada entre els anys 2000 i 2022, té una tendència a l’alça
paràmetres, que són crucials. Això impregna discursos de tota mena, i és una constant que es repeteix, de for- ma incansable, en missatges que pro- venen, insistim, tant des del context privat com des del públic. Dues precisions són escaients. Pri- mera: les dades d’arribades de turis- tes a les Balears no només han recu- perat les xifres pandèmiques, sinó que han superat les prepandèmiques. Ens situem en prop de 19 milions de visitants el 2024 –amb previsions de 20 milions el 2025–, una xifra potent que denota, precisament, una clara competitivitat de la nostra economia en l’àmbit del sector turístic. En segon terme, el creixement del PIB balear s’ha enlairat des de la fortíssi- ma caiguda observada el 2020 –per motius de la crisi vírica–, i s’ha situat de bell nou en una senda de creixe- ment molt sostingut –que no sosteni- ble–, superior al 3%, que enllaça amb les xifres de 2019. Les dades disponi- bles a les institucions estadístiques esmentades més amunt porten a les
Made with FlippingBook flipbook maker